En aquest text, Parmènides defensa la seva teoria de que l'ésser és perquè existeix i el no ésser no és perquè no ha d'existir. Explica que l'ésser és sencer i a la vegada continu per aquesta raó té un origen i pot i ha sorgit. L'ésser permet que diguis i pensis el que expressis d'aquesta manera és necessari que l'ésser existeixi tard o d'hora, per tant l'ésser pot existir perque neix i el no ésser no pot existir perque no ha nascut.
En conclusió, el que proposa Parmènides és que l'ésser és autèntic però també inexpressable i indispensable perquè només és un ésser i no pot canviar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario