La ignorància socràtica

Aquest text escrit per Plató ens presenta a dos personatges: Sòcrates que intenta arribar a la veritat mitjançant el seu mètode i el savi que presenta als ulls de tot i als d'ell mateix un savi que en realitat no ho és. En aquest text, Plató defensa el mètode de Sòcrates basat en el diàleg. Consisteix a formular una sèrie de preguntes al subjecte amb l'objectiu de treure la veritat dintre de l'interior, el problema d'aquest mètode és que el subjecte no en sap que posseeix la veritat. Per això, Sòcrates experimenta aquest mètode amb un home d'Estat, el subjecte que fa saber-ho tot i pels seus ulls i els de l'altra gent es molt savi però mitjançant el transcurs de les preguntes se n'adona que no ho és. A conseqüència d'això l'home d'estat conjunt amb els que admiraven la seva saviesa odien a Sòcrates per obrir els ulls aquesta gent i demostrar que el que només són ignorants semblen saber que ho saben tot però en realitat no saben res. Per tant, també defensa la ironia que formava part del mètode de Sòcrates on el subjecte mitjançant les preguntes s’adonaven de la seva contradicció, es a dir, de la seva ignorància de no poder saber que és la justícia. 

En conclusió, Sòcrates explica que mentre ell sap que els dos no saben res, el subjecte és pensa que ho sap però Sòcrates sap que no ho sap i que no ho pensa saber. Per tant, Sòcrates demostra ser més savi que l'home d'Estat perquè ell accepta la seva ignorància de que no ho sap i el subjecte es pensa que ho sap però en veritat no ho sap.