El mite de la Caverna

Plató és un dels pensadors més originals i influents de tota la filosofia occidental, va ser l'autor d'aquesta obra. En el mite de la Caverna relata l'existència d'uns homes des del naixement a l'interior d'una caverna. Són presoners d'ombres fosques però a més estan lligats de cames i coll, de manera que només tenen un punt de vista, l’endavant. Darrere seu hi ha un foc que els fa de llum per poder percebre les ombres. Entre els homes i el foc, hi trobem un camí on passen uns homes amb tota mena de figures, de totes formes i aquestes donen vida a les ombres. Els presoners com només tenen aquestes ombres projectades per les figures, s'arriben a creure que són objectes reals, llavors que no són ombres sinó la mateixa realitat. 

La conclusió de Sòcrates fa una comparació del mite de la caverna amb la vida mateixa. Explica per una banda que el nostre món visible és la presó i que el foc dóna a entendre el poder del sol. Les figures només volen donar pas a l'ànima que faria referència a la regió intel·ligible. Per un altra banda, Sòcrates diu que déu li donaria la raó quan parla del coneixement, quan nosaltres sabem que la idea del bé és la qual hem d'agafar però és difícil d'adonar-te que hi és. Però només podem agafar el camí del bé per poder arribar a les coses rectes i belles. Per últim fa un contrast amb la regió intel·ligible que és la veritat i l'enteniment, i que només podem arribar això si actuem correctament tant en la nostra privada com en  les acciones que veuen i jutgen els altres.