Ciència (episteme) i opinió (doxa)

Idees principals:  En aquest fragment de Plató podem dir que és tracta de qui i com es capaç d’arribar a contemplar i a conèixer la bellesa.

Títol: El qui és capaç d’arribar a la bellesa en si, viu despert

Aquest text pertany al llibre V de la República de Plató on exposa que no tots podem arribar a conèixer el mon intel·ligible.  Diferencia dos tipus de persones, aquelles que només poden arribar a les aparences en diem que només poden accedir a l’opinió, Plató diu que aquestes persones viuen dormint, en canvi, hi ha les persones que poden arribar al món intel·ligible mitjançant la raó, en diem que aquestes tenen un grau de coneixement més alt que les altres i Plató anomena que aquestes persones són les que viuen despertes. 

Aquest fragment comença amb una pregunta dirigida a Plató, “doncs els veritables filòsofs, qui dius que són?” Plató seguidament contesta amb una definició esmentant que són els únics capaços de contemplar la veritat i acollir la naturalesa de la bellesa en si. A continuació explica que n’hi han de dos tipus, és a dir, no tots poden arribar accedir a l’idea de bellesa. Existeixen aquells que mitjançant són capaços de veure les coses que participen d'una idea però no poden veure i interpretar aquesta, és a dir, poden contemplar les idees però no poden arribar al coneixement de la bellesa en si. En canvi, hi ha d’uns altres que poden captar la idea i les coses que participen d'aquesta, és a dir, que són capaços d’arribar a contemplar la bellesa i percebre el seu coneixement.

Per acabar, aquest text de Plató el podem comparar amb Parmènides, ja que ell defensava que és pot arribar a la via de la veritat mitjançant les idees i mitjançant les aparences és podia arribar a la via de l’opinió.  

Conclusió comparació Plató i sofistes

En aquesta activitat hem fet comparacions i diferencies entre Plató i els sofistes.

Les semblances que presenten tots dos tipis de filòsofs són destacables; tant per Plató com els sofistes es preocupaven per la teoria del coneixement però la seva diferència es la seva expressió en que es raonen la teoria. Segons Plató, l'objecte del vertader coneixement ha de ser estable i permanent, a de ser definit d'una manera clara i precisa i ha de ser un objecte del qual es pugui captar la seva essència. A diferència dels sofistes, ells defensen el relativisme, desconfien en la raó humana respecte de la seva possibilitat del coneixement sobre la realitat absoluta, per tant, defensen un relativisme respecte a la naturalesa dels valors.

Un altra semblança entre tots dos podíem dir que tenen com a tema principal: la moral. Però mentre els sofistes defensen que no existeix cap valor absolut, Plató defensa com la seva idea principal és el bé que és caausa de la realitat, del coneixement i la perfecció de totes les coses.

Per un altra part trobem com a semblança la importància de la vida en societat i com un altra diferència la política des de Plató que defensa l'aristocràcia, és a dir, fa areferència a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat, però els sofistes la seva política és basava en la democràcia que defensa la intervenció del poble en el govern i en l'elecció dels governants.

Un altra diferència bastant important és la teoria de la veritat envers Plató i els sofistes. Mentre que els sofistes defensaven la seva teoria de l'escepticisme on expliquen que el coneixement no és possible i no podem arribar a saber cap veritat, Plató defensa el dogmatisme, el seu objectiu és un si rotund, és a dir, si podem arribar a conèixer la veritat mitjançant el subjecte pot aprendre de l'objecte en la seva realitat i formular sobre aquets uns judicis que són vertaders d'una forma objectiva i asboluta.

Per acabar, podem fer un breu resum: pel que fa les semblances és preocupaven pel coneixement, el seu temaa principal és la moral i donen importància a la vida en societat. I pel que fa les diferències tenen diferents teories sobre el coneixement, la veritat, els valors i la política.

Per tant podem dir que els patrons més significatius són: el bé, la veritat, el coneixement i la vida en societat on dis d'aquest apartat hem d'incloure l'educació del ciutadà que es un tema destacable entre tots dos tipus de filòsofs.

Per finalitzar l'activitat de comparaciones i diferències entre Plató i els sofistes podem dir que gràcies aquesta activitat hem desenvolupat més el cervell per poder estar més preparats per diferenciar clarament a l'exàmen tots dos tipus de filòsofs.

La ignorància socràtica

Aquest text escrit per Plató ens presenta a dos personatges: Sòcrates que intenta arribar a la veritat mitjançant el seu mètode i el savi que presenta als ulls de tot i als d'ell mateix un savi que en realitat no ho és. En aquest text, Plató defensa el mètode de Sòcrates basat en el diàleg. Consisteix a formular una sèrie de preguntes al subjecte amb l'objectiu de treure la veritat dintre de l'interior, el problema d'aquest mètode és que el subjecte no en sap que posseeix la veritat. Per això, Sòcrates experimenta aquest mètode amb un home d'Estat, el subjecte que fa saber-ho tot i pels seus ulls i els de l'altra gent es molt savi però mitjançant el transcurs de les preguntes se n'adona que no ho és. A conseqüència d'això l'home d'estat conjunt amb els que admiraven la seva saviesa odien a Sòcrates per obrir els ulls aquesta gent i demostrar que el que només són ignorants semblen saber que ho saben tot però en realitat no saben res. Per tant, també defensa la ironia que formava part del mètode de Sòcrates on el subjecte mitjançant les preguntes s’adonaven de la seva contradicció, es a dir, de la seva ignorància de no poder saber que és la justícia. 

En conclusió, Sòcrates explica que mentre ell sap que els dos no saben res, el subjecte és pensa que ho sap però Sòcrates sap que no ho sap i que no ho pensa saber. Per tant, Sòcrates demostra ser més savi que l'home d'Estat perquè ell accepta la seva ignorància de que no ho sap i el subjecte es pensa que ho sap però en veritat no ho sap. 

Text Parmènides. núm7.

Parmènides va ser un filòsof presocràtic que més va influir. Defensa l'ésser a la realitat i per un altra banda el que podem arribar a conèixer, aquests dos conceptes ens porten a la via de la veritat.

En aquest text, Parmènides defensa la seva teoria de que l'ésser és perquè existeix i el no ésser no és perquè no ha d'existir. Explica que l'ésser és sencer i a la vegada continu per aquesta raó té un origen i pot i ha sorgit. L'ésser permet que diguis i pensis el que expressis d'aquesta manera és necessari que l'ésser existeixi tard o d'hora, per tant l'ésser pot existir perque neix i el no ésser no pot existir perque no ha nascut.

En conclusió, el que proposa Parmènides és que l'ésser és autèntic però també inexpressable i indispensable perquè només és un ésser i no pot canviar. 

El mite de la Caverna

Plató és un dels pensadors més originals i influents de tota la filosofia occidental, va ser l'autor d'aquesta obra. En el mite de la Caverna relata l'existència d'uns homes des del naixement a l'interior d'una caverna. Són presoners d'ombres fosques però a més estan lligats de cames i coll, de manera que només tenen un punt de vista, l’endavant. Darrere seu hi ha un foc que els fa de llum per poder percebre les ombres. Entre els homes i el foc, hi trobem un camí on passen uns homes amb tota mena de figures, de totes formes i aquestes donen vida a les ombres. Els presoners com només tenen aquestes ombres projectades per les figures, s'arriben a creure que són objectes reals, llavors que no són ombres sinó la mateixa realitat. 

La conclusió de Sòcrates fa una comparació del mite de la caverna amb la vida mateixa. Explica per una banda que el nostre món visible és la presó i que el foc dóna a entendre el poder del sol. Les figures només volen donar pas a l'ànima que faria referència a la regió intel·ligible. Per un altra banda, Sòcrates diu que déu li donaria la raó quan parla del coneixement, quan nosaltres sabem que la idea del bé és la qual hem d'agafar però és difícil d'adonar-te que hi és. Però només podem agafar el camí del bé per poder arribar a les coses rectes i belles. Per últim fa un contrast amb la regió intel·ligible que és la veritat i l'enteniment, i que només podem arribar això si actuem correctament tant en la nostra privada com en  les acciones que veuen i jutgen els altres.