És evident que Adam...

Títol: La causa com a costum

En aquest text, Hume ens parla sobre el passat i el futur, dels quals afirma que no mantenen cap relació. L'autor explica que aquesta dependència que establim és deguda al costum que provoca i que no podem afegir cap argument vàlid que la mostri.

Per tant, Hume la classifica com una qüestió de fet, que només pot ser provada amb l'experiència. Encara que observem mil vegades un fet A i un fet B, mai podrem afirmar que hem vist una relació entre aquests, només hem vist els fets.

En aquest fragment de l'Investigació sobre l'enteniment humà, Hume ens parla sobre el passat i futur. Molta gent creu que fets passats actuen com a causes de fets futurs. El filòsof critica aquesta relació afegint que no existeix, que només ho establim pel costum.Per exemple, si jo llenço un bolígraf cap amunt, tothom s'espera que caigui al terra, però pot ser hi ha algú que l'agafi abans de que es produeixi el contacte. Per tant, no podem afegir cap afirmació que ens permeti donar suport a aquest principi de causalitat ja que, encara que observem milers de cops un fet A passat i un fet B futur, mai podrem dir arguments vàlids que defensin aquesta relació mitjançant l'experiència.

Podem comparar aquest text amb Descartes i Sant Tomàs.

Pel que fa el filòsof racionalista, defensava el principi de causalitat com a relació d'idees més sòlida. 

En canvi, Sant Tomàs va utilitzar aquest principi per demostrar l'existència de Deú on era la causa de cinc fets del món.

Com a contrast, Hume, com hem pogut veure, fa una gran crítica a aquest principi.