Opinió sobre el filòsof Kant

Immanuel Kant va néixer el 1724 i va morir el 1804, filòsof alemany, considerat per molts com el pensador més influent de l'era moderna.

Nascut a Königsberg (ara, Kaliningrad, Rússia) el 22 d'abril de 1724, Kant es va educar en el Collegium Fredericianum ia la Universitat de Königsberg. A l'escola va estudiar sobretot als clàssics i a la universitat, física i matemàtiques. Després de la mort del seu pare, va haver d'abandonar els seus estudis universitaris i guanyar-se la vida com a tutor privat. En 1755, ajudat per un amic, va reprendre els seus estudis i va obtenir el doctorat. Després, va ensenyar a la universitat durant 15 anys, i va donar conferències primer de ciència i matemàtiques, per arribar de forma gradual a dissertar sobre gairebé totes les branques de la filosofia.

Encara que les conferències i escrits de Kant durant aquest període li van donar reputació com a filòsof original, no se li va concedir una càtedra a la universitat fins a 1770, quan se li va designar professor de lògica i metafísica. Durant els 27 anys següents va continuar dedicat a la seva tasca professoral i atraient un gran nombre d'estudiants a Königsberg. Els ensenyaments religioses res ortodoxes de Kant, que es basaven més en el racionalisme que en la revelació divina, li van crear problemes amb el Govern de Prússia i en 1792 Frederic Guillem II, rei d'aquesta nació, li va prohibir impartir classes o escriure sobre assumptes religiosos . Kant va obeir aquesta ordre durant cinc anys, fins a la mort del rei, i llavors es va sentir alliberat de la seva obligació. En 1798, ja retirat de la docència universitària, va publicar un epítom on es contenia una expressió de les seves idees de matèria religiosa. Va morir el 12 de febrer de 1804.

Kant tracta: la raó pura teòrica i raó pura pràctica, la crítica de les ètiques materials, el deure, les formulacions del imperatiu categòric i els postulats de la raó pura.

Començarem per fer un breu resum:

-          La raó pura teòrica i raó pura pràctica: són dues aplicacions d’una mateixa raó, no designen raons diferents. Mentre la raó pura teòrica tracta sobre els objectes del coneixement (Què puc saber?) , la raó pura pràctica explica els fonaments de determinació de la voluntat (Què he de fer?).

-          Crítica a les ètiques materials: Kant es basa en la formulació d’imperatius universals. L’imperatiu categòric és: Fes A, tot el contrari que els imperatius hipotètics: Si vols fer B, fes A.

-          El deure: defensa que un home que actua moralment actua per deure, és a dir, per necessitat de respectar l’acció per llei. No ens diuen què hem de fer (fi), sinó com hem d’actuar.

-          Formulacions de l’imperatiu categòric: “Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com la de qualsevol altre, sempre com un fi i mai merament com un mitjà”.

-          Postulats de la raó pura: són la llibertat, l’ànima i déu i encara que no són demostrables, defensa que són necessàriament com a condició moral.

Bona o dolenta voluntad

Què és el bé? Què és el mal? Existeixen quantitats de definicions per aquests dos conceptes però una general, alguna que globalitzi totes dues podria ser: és la causa atorgada per una acció. No podem dir que això és el mal o això és el bé, no hi ha una llista clara de totes les coses dolentes o les coses bones, ja que pot ser per tu estàs fent una acció bona però repercutirà a alguna persona com una acció dolenta. 

Sabem que mentir és una acció dolenta i que ajudar als altres és una acció bona però posem el cas; una amiga teva fa temps que ha oblidat al seu ex amb un noi que li agrada molt, tu t'assabentes d'alguna cosa del seu ex que li pot fer mal per tant,li hauries de dir i canviar l'ànim de la teva amiga? És a dir, no mentir, o hauries d'amagar-li i per tant, ajudar a que continuï feliç però de la mateixa manera li estas amagant això. 

En conclusió, quina seria la acció bona i quina la dolenta? La primera opció de no amagar-li seria amb un acte de voluntat ja que no l'estàs dient cap mentida però l'altre opció també ho estàs fent amb bona voluntat perquè no vols veure patir a la teva amiga.

D'aquesta manera, arribem a la conclusió que existeixen molts tipus de casos amb les seves conseqüències, les seves finalitats i les seves causes. 

És evident que Adam...

Títol: La causa com a costum

En aquest text, Hume ens parla sobre el passat i el futur, dels quals afirma que no mantenen cap relació. L'autor explica que aquesta dependència que establim és deguda al costum que provoca i que no podem afegir cap argument vàlid que la mostri.

Per tant, Hume la classifica com una qüestió de fet, que només pot ser provada amb l'experiència. Encara que observem mil vegades un fet A i un fet B, mai podrem afirmar que hem vist una relació entre aquests, només hem vist els fets.

En aquest fragment de l'Investigació sobre l'enteniment humà, Hume ens parla sobre el passat i futur. Molta gent creu que fets passats actuen com a causes de fets futurs. El filòsof critica aquesta relació afegint que no existeix, que només ho establim pel costum.Per exemple, si jo llenço un bolígraf cap amunt, tothom s'espera que caigui al terra, però pot ser hi ha algú que l'agafi abans de que es produeixi el contacte. Per tant, no podem afegir cap afirmació que ens permeti donar suport a aquest principi de causalitat ja que, encara que observem milers de cops un fet A passat i un fet B futur, mai podrem dir arguments vàlids que defensin aquesta relació mitjançant l'experiència.

Podem comparar aquest text amb Descartes i Sant Tomàs.

Pel que fa el filòsof racionalista, defensava el principi de causalitat com a relació d'idees més sòlida. 

En canvi, Sant Tomàs va utilitzar aquest principi per demostrar l'existència de Deú on era la causa de cinc fets del món.

Com a contrast, Hume, com hem pogut veure, fa una gran crítica a aquest principi.

"El arte de amar" Erich Fromm

“En la sociedad capitalista contemporánea, el significado del término igualdad se ha transformado. Por él se entiende la igualdad de los autómatas, de hombres que han perdido su individualidad. Hoy en día, igualdad significa "identidad" antes que "unidad". Es la identidad de las abstracciones, de los hombres que trabajan en los mismos empleos, que tienen idénticas diversiones, que leen los mismos periódicos, que tienen idénticos pensamientos e ideas.”

Títol: Igualtat és igual a una entitat única

Idees principals: Aquest text mostra el significat d’igualtat en una societat la qual cada home ha perdut la seva individualitat.

Erich Fromm ens explica que els homes es conformen a ser tots iguals per por a la societat. Tot i que la majoria viuen en una il·lusió de ser individualistes, és a dir, de tenir la necessitat de sentir-se diferents com pot ser, ser membre del partit Demòcrata en canvi del Republicà o agradar-te els Elks en comptes dels Shriners, aquesta necessitat de diferència en realitat no existeix, és una patètica bombolla que ens creem per sentir-nos individuals dins de la igualtat. Anteriorment, la igualtat significava que tots som un, és a dir, una entitat única i que les diferencies entre tots s’havien de respectar. Mentre que ara, igualtat significa identitat abans que unitat.

Aquest text el podem comparar amb l’il·luminisme de Kant que defensava que cap home ha de ser un mitja perquè l’altra pugui realitzar els seus objectius, és a dir, que tots els homes som iguals i mai hem de ser mitjans.