Llibre 1. Capítol 2. Paràgraf 5.

Aquest text fa referència al llibre 1 de l'Assaig sobre l'enteniment humà de John Locke. Filòsof empirista britànic més destacat de la història. Aquest llibre investiga la naturalesa, el valor i els límits del coneixement humà i ho fa a través dels fets, és a dir, que no parteix del criteri de certesa. El que defensa l'autor es què no existeixen els principis innats i el seu origen del coneixement de les idees parteix que tot el que hi ha a la ment ha de procedir de l'experiència. 

El text de Locke comença amb l'afirmació que els nens és impossible que poseeixin aquestes idees perquè encara no han passat per l'experiència. A continuació explica que es contradictori dir que la ment pot percebre idees que no entén. Totes les idees ens venen donades dels sentits o de la ment, és a dir, de la sensació i de la reflexió, per tant son percebudes, és a dir, que aquestes idees les entenem. Per tant i com va dir Descartes: tenir una idea és tenir-ne consciència, llavors no podem dir que una cosa és i no és al mateix temps, no podem dir que tenim idees però no les entenem. Seguidament, l'autor fa referència a la reflexió amb diferents citacions com: "No puede decirse de ninguna proposición que está en la mente sin que ésta tenga noticia y sea consciente de aquella." o "Puesto que si acaso pudiera decirse de alguna que está en la mente, y que ésta todavía no la conoce, tendría que ser sólo porque es capaz de conocerla. Y, desde luego, la mente es capaz de llegar a conocer todas las verdades." L'autor ens explica que per entendre l'experiència , les idees pasen per la percepció de la nostra ment, és a dir, que la nostra ment té consciència de que existeixen aquestes idees encara que no les conegui. Locke divideix aquestes idees en: idees simples, no es poden conèixer ni comunicar. Són idees en la ment que li correspon una qualitat en la cosa, i per un altra costat, les idees complexes, aquelles idees que la ment posseeix la capacitat de relacionar-se. 

Pel que fa la continuació del text, l'autor segueix defensant la seva idea que és impossible que existeixen idees en la ment i que aquesta no les entengui com bé diu en el text: "Por tanto, si estas dos proposiciones: cualquier cosa que es, es, y es imposible que la misma cosa sea y no sea."

Aquest text de Lock és pot relacionar amb Descartes, ja que tots dos autor defensen que tenir una idea és tenir-ne consciència.