Discussió del govern frag. 225-226

Aquests fragments de John Locke fan referència al poder que té el poble a la revolta quan la societat a la que li ha otorgat la seva confiança, es burla d'ell i s'aprofita. 

El filòsof empirista ens explica que hi ha un cos, únic i escollit pel poble, el responsable de les decisions, lleis i llibertats. Aquest cos és humà igual que la gent del poble i ha sigut escollit per la confiança que transmet, és a dir, perquè assoleixi tots els objectius que té el poble. La dificultad es troba quan aquest cos comença a tenir errors que repercuteixen al poble però que és un objectiu bó per ell mateix, en aquest instant, hi ha una desigualtat entre el poble i el cos. El cos es creu que té el poder, que ell és l'únic capaç de guiar i governar a tot el poble però la realitat no és així, sinó que el poble és el poderós, ja que és la majoria, per tant, quan el poble entra en revolta per poder recuperar les seves igualtats i llibertats poden recórrer a la violència, per Locke, un estat de guerra. 

Els escollits que es creuen l'autoritat, els que tenen el poder absolut, els absorveis la cobdícia fins al punt d'aprofitar-se del poble i utilitzar-los com marionetes per arribar als seus propis objectius.

Per tant, per no arribar aquest extrem on el poble entra en estat de guerra per culpa d'egoïstes que intenten manipular-nos, Locke diu que hem d'intervenir abans i prevenir el mal que pot causar mostrant els perills que ens podríen comportar aquestes actituds. 

De l'inici de les societats polítiques 96-97

Aquests fragments pertanyen al filòsof empirista John Locke, el qual tracta del pas de l'estat de natura a la societat política. La seva regla principal de la societat civil és el de la majoria, és a dir, el poder polític resideix en el poble. 

El primer fragment (96) ens explica que la regla de la societat civil és la de la majoria, contrariament del que defensarà Rousseau. El resultat final del pacte és un poder polític que en definitiva resideix en el poble, que han estat d'acord i dipositen la seva confiança i llibertat en mans de la majoria. La comunitat s’organitza en un sol cos polític i és un poder que cada individu atorga a la societat i que no tornarà mai més als individus, és a dir, mentre que a l'estat de natura no hi havien regles i podíem escollir les lleis que voliem complir, a la societat civil estem obligats a complir totes les lleis, inclús les que no ens agraden.

El segon fragment (97) Locke accentua que la finalitat que busca l’home abandonant l’estat de natura, és preservar la propietat de les persones, és a dir, les seves vides, les seves llibertats i les seves possessions. La societat civil suposa que els seus membres hi han de conviure pacíficament i el poder legislatiu uneix en un sol cos les seves parts integrants, si es desintegra aquest poder, passa el mateix amb la societat. El poble no estarà obligat a acatar aquelles lleis promulgades per algú que legisla arbitràriament, sinó només aquelles que representin la voluntat de la societat.

Per tant, això ens duur a que el poble recupera el poder i la llibertat, és a dir, a un estat de natura o estat de guerra i queden abolits els lligams.

Segon Tractat. Capítol 2. Paràgraf 6.

Les idees principals de l'estat de natura del filòsof John Locke es centren en un objectiu que és la raó. L'autor explica que es tracta d'un estat de perfecta llibertat i igualtat, i que l'home ha de respectar la propietat i la pròpia vida de l'altre. 

Aquest text del Segon tractat de John Locke fa referència a l'estat de natura on l'autor explica que és un estat previ a la societat on governa la raó. Per començar a explicar el significat del text podríem destacar la següent citació: "encara que l'home hi tingui una llibertat incontrolable per a disposar de la seva persona i dels seus bens, no en té en canvi per a destruir-se a si mateix o destruir qualsevol altra criatura que li pertanyi", l'autor el que ens vol transmetre es què cadascú ha de conservar la seva llibertat, la propietat i la seva pròpia vida de la mateixa manera que hem d'acceptar una igualtat entre tots els homes. 

Per continuar, Locke deixa clar el seu objectiu que és centrar-nos completament en la raó, l'única llei d'aquest estat de natura i ens continua explicant que ens hem d'establir en una igualtat. Aquestes idees les podem veure en la següent citació: "L'estat de natura té una llei natural que el governa, la qual obliga tothom. Aquesta llei, que és la raó, ensenya a  tot el gènere humà que, essent tots iguals i independents, ningú no ha d'atemptar contra la vida, la salut, la llibertat ni les possessions d'un altre."

Per acabar, segons Locke i els liberals expliquen que l'Estat no ha d'intervenir en la vida de la gent, que cadascú hem de defensar els nostres drets naturals que són la vida, la lllibertat i la salut. Això fa referència a la citació següent: "ningú no pot invocar cap mena de subordinació entre nosaltres que ens  autoritzi a destruir-nos mútuament, com si haguéssim estat creats per fer ús els uns dels altres."

Aquest autor el podem comparar amb Hobbes que defensava que l'home no és per naturalesa un animal social, la societat no pot existir sinó pel poder de l'Estat. Mentre que Locke defensa que l'Estat no ha d'intervenir en la vida de la gent.

Llibre 1. Capítol 2. Paràgraf 5.

Aquest text fa referència al llibre 1 de l'Assaig sobre l'enteniment humà de John Locke. Filòsof empirista britànic més destacat de la història. Aquest llibre investiga la naturalesa, el valor i els límits del coneixement humà i ho fa a través dels fets, és a dir, que no parteix del criteri de certesa. El que defensa l'autor es què no existeixen els principis innats i el seu origen del coneixement de les idees parteix que tot el que hi ha a la ment ha de procedir de l'experiència. 

El text de Locke comença amb l'afirmació que els nens és impossible que poseeixin aquestes idees perquè encara no han passat per l'experiència. A continuació explica que es contradictori dir que la ment pot percebre idees que no entén. Totes les idees ens venen donades dels sentits o de la ment, és a dir, de la sensació i de la reflexió, per tant son percebudes, és a dir, que aquestes idees les entenem. Per tant i com va dir Descartes: tenir una idea és tenir-ne consciència, llavors no podem dir que una cosa és i no és al mateix temps, no podem dir que tenim idees però no les entenem. Seguidament, l'autor fa referència a la reflexió amb diferents citacions com: "No puede decirse de ninguna proposición que está en la mente sin que ésta tenga noticia y sea consciente de aquella." o "Puesto que si acaso pudiera decirse de alguna que está en la mente, y que ésta todavía no la conoce, tendría que ser sólo porque es capaz de conocerla. Y, desde luego, la mente es capaz de llegar a conocer todas las verdades." L'autor ens explica que per entendre l'experiència , les idees pasen per la percepció de la nostra ment, és a dir, que la nostra ment té consciència de que existeixen aquestes idees encara que no les conegui. Locke divideix aquestes idees en: idees simples, no es poden conèixer ni comunicar. Són idees en la ment que li correspon una qualitat en la cosa, i per un altra costat, les idees complexes, aquelles idees que la ment posseeix la capacitat de relacionar-se. 

Pel que fa la continuació del text, l'autor segueix defensant la seva idea que és impossible que existeixen idees en la ment i que aquesta no les entengui com bé diu en el text: "Por tanto, si estas dos proposiciones: cualquier cosa que es, es, y es imposible que la misma cosa sea y no sea."

Aquest text de Lock és pot relacionar amb Descartes, ja que tots dos autor defensen que tenir una idea és tenir-ne consciència.