Relació entre ment i cos

Aquest fragment filosòfic pertany a Descartes. En ell podem veure un cert dualisme del cos i la ment. L'autor defensa la seva antropologia on s'explica la concepció de l'ésser humà, és a dir, que estem fets de ment i cos, i que aquestes dues són diferents i independents.

Títol: Jo existeixo sense el meu cos.

Aquest text pertany al filòsof francès Descartes, un dels autors més característics del racionalisme. L'autor considera que l'única evidencia que podem trobar és déu perquè ell és summament perfecte i no pot enganyar-me, és a dir, les idees clares i distintes en les transmet déu. Al llarg del fragment està presentant que la unió entre cos i ànima és una unió accidental, igual que ho afirmava Plató. El cos i l'ànima se'ns presenta de forma evident, és a dir, és una cosa que jo penso, per tant, si ho penso existeix, és a dir, que no podem negar la existència d'ànima i cos. Per acabar, Descartes ens afirma que l'ànima pot existir independentment del cos, i això li està suposant l'afirmació de la immortalitat de l'ànima. 

L'antropologia cartesiana pot ser fàcilment comparada amb els dos autors clàssics més influents. Mostra una certa relació cap a Plató i també una forta oposició amb Aristòtil. Per a Aristòtil, l'ànima i el cos es troben a la mateixa realitat, és a dir, que és una unió substancial, a diferència de la de Descartes que és una unió accidental, i s'assemblaria bastant a la teoria platònica sobre la separació del cos i ànima en dues realitats oposades. Descartes està dient que l'ànima pot existir independentment del cos, i això li està suposant l'afirmació de la immortalitat de l'ànima com ho feia Plató.