El primer motor com a causa final

Aquest text pertany al llibre XII de la Metafísica d'Aristòtil. El que l'autor vol defensar és la seva teoria del primer motor immòbil. Aristòtil no entén que existeix l'infinit per tant aquesta teoria parteix de dues suposicions: el moviment és etern i, per un altra part, tot el que es mogut és mogut per un altre i aquest per un altre i així de manera infinita.

La primera suposició fa referència a la següent frase del text: "Però ja que existeix un motor immòbil en si mateix i en acte, aquest ésser no pot ser de cap manera distint a com és", és a dir, és el primer motor immòbil, no és creador només té un pensament sobre si mateix. En el text, Aristòtil defensa que aquest primer motor immòbil és necessari i és el principi, és a dir, és el bé perquè sense ell no es podrien moure els altres, defensa un principi del moviment que és el primer motor immòbil que provoca aquest principi. També fa referència que aquest primer motor immòbil és perfecte perquè pot gaudir de qualsevol cosa ja que te el punt de partida, té el principi, té el seu propi acte que repercuteix en altres, és a dir, pot gaudir de tot i sempre en aquesta vida. 

Per un altra part, fem referència al segon motor immòbil que només existeix gràcies al principi, és a dir, el primer motor immòbil perquè si aquest no existís, el segon motor immòbil tampoc tindria vida o forma. 

Per tant podem concloure que Aristòtil defensa el primer motor immòbil com principi de moviment, l'únic que pot gaudir del bé i que sense aquest no existís cap altre.