En aquest primer paràgraf ens fa una introducció explicant que tant el jove com el vell poden filosofar perquè tots dos són diferents, llavors tots dos ens donaran diferents coses a saber, pel que fa el jove s’enfrontarà al futur mentre que el vell ens explicarà tots els seus records passats. Però tenen una cosa en comú: posseir la felicitat com a objectiu de les seves experiències.
A continuació, Epicur ensenya a Meneceu que ha de practicar tot la seva ensenyança per poder assolir una vida feliç, però només una perquè només tindràs una oportunitat de ser feliç ja que només pots gaudir d’una sola vida. En això fa referència als déus ja que ells son immortals i per tant la seva felicitat no és allò més apreciat perquè tenen tot els temps del món per poder gaudir-la. Tal com diu Aquiles a la pel·licula de Troya: “los dioses nos envidian. Nos envidian porque somos mortales, porque cada instante nuestro podría ser el último, todo es más hermoso porque hay un final. Nunca serás mas hermosa de lo que eres ahora, nunca volveremos a estar aquí.”
Com ja he dit, els déus són immortals per tant no tenen por a la mort perquè mai els hi arribarà aquesta sensació mentre que per nosaltres conèixer la mort com res es satisfer-se de la mortalitat de la vida. Hi ha d’uns que temen a la mort, d’aquests els anomenarem ignorants ja que temen alguna cosa que no coneixen i mentre poden gaudir del temps, el que fan es angoixar-se per quan es presenti. També fa referència al savi, ja que ell no te por a la sensació de mort perquè viure no ha de ser un mal, per tant en el temps d’espera no em d’estar malament. De la mateixa manera el temps no és dolç perquè sigui més llarg sinó perquè s’ha viscut amb intensitat.
Seguidament Epicur ens mostra que tant la vida com la mort s’ha de gaudir igual tant com si ets jove com vell. Per tant aquell que creu que no haver nascut és bell i té dret a la vida, de veritat no està contemplant els desitjos que li regala la vida.
Aquests desitjos poden ser naturals o necessaris. Nosaltres hem de ser capaços de reconèixer aquests desitjos i triar quins són els necessaris per arribar al nostre objectiu que és la felicitat que es troba dins de la tranquil·litat de l’ànima si hem decidit bé. En aquests desitjos trobem plaers, d’aquets no podem abusar perquè hem de saber diferenciar entre el que podem arribar a tenir i el que no necessitem però ho podem tenir, és a dir, el mèrit d’aconseguir el plaer o tenir aquest plaer sense cap necessitat.
Per acabar Epicur assenyala a tot aquell que no gaudeix de la vida, tot aquell que té por a la mort mentre contempla la seva vida com passa pel costat, tot aquell que ho té sense necessitat. També fa una clar referència a la vida, ja que nosaltres podríem ser més feliços pensant amb l’esperança dels mites dels déus donant de banda la realitat de la física. D’aquesta manera, el savi prefereix ser un desgraciat amb cap que un feliç sense cap tipus d’ensenyament.
Finalment el mestre dóna un consell a l’alumne dient que tot l’aprenentatge ho ha de meditar i després posar en acció, d’aquesta manera la seva ànima mai patirà sinó que podrà viure com es desitja, com un déu.
