PLATÓ. La República, IV

Aquest diàleg pertany a La República, que correspon amb l'època de maduresa de Plató.

El tema principal que ens vol transmetre és l'idea de justícia i durant el seu diàleg, Plató ens explicarà que entenen d'aquesta idea. 

Aquest text comença explicant que la justícia no és un valor per tots per igual, és a dir, cadascú té una punt de vista diferent i per tant només és pot ser just si tots obtenen una definició general. Per poder entendre aquesta idea, ens mostra un exemple: a un home li concedeixen una part de diners. Si aquest home fos just, no els malbarataria ni s'aprofitaria, és a dir, que no faria el mal. Per tant, si no fa el mal, amb això fa el bé i aquesta idea que és la gran idea ens donaria pas a la felicitat. Per últim, ens mostra un altra exemple, en aquest cas és que el sabater només ha de fer sabates i el que és constructor només construccions. Amb això defensa la seva teoria, intervé un equilibri que aquella persona només pot fer allò que és. L'última frase ens mostra la conclusió d'aquest diàleg, arriben a la conclusió que no hi ha, ni haurà una justícia general perquè aquesta idea resideix en l'interior de cada ésser.