Textos de Parmènides

Parmènides va ser un filòsof presocràtic que més va influir. Defensa la seva teoria de l'ésser a la realitat i per un altra banda el que nosaltres podem arribar a conèixer. Aquests dos conceptes ens poden portar a la via de la veritat, aquella via la qual podem arribar a conèixer el que és i no és.

En aquest text, Parmènides defensa la seva teoria de que l'ésser és perquè existeix i el no-ésser no és perquè no existeix. Explica que l'ésser és sencer, o sigui que és independent perquè es val per si mateix, també és u i continu per això té un origen i ha sorgit. L'ésser permet que diguis i pensis el que expressis, vol dir que és l'únic amb qui pots pensar perquè existeix. D'aquesta manera és necessari que l'ésser existeixi tard o d'hora per poder arribar a conèixer alguna cosa. L'ésser pot existir perquè neix i el no-ésser no pot existir perquè no ha nascut i alguna cosa que no ha nascut es impossible la seva existència. 

En conclusió el veredicte que proposa Parmènides és que l'ésser és perfecte i autèntic però també inexpressable i impensable perquè només és un ésser i aquest no pot canviar ara, ni mai perquè si canvies ja no seria perfecte.