Martin Buber va néixer el 8 de febrer a Viena en el si d'una família d'erudits jueva. Els seus pares es van divorciar i no va tenir altra sortida que passar gran part de la seva infantesa a la casa dels seus avis Salomon Buber i Adela Buber, situada a Lemberg, (Lviv, antiga Ucraïna). Buber era multilingüe: a casa es parlava yidis i alemany, en la seva infància va aprendre el francès i l'hebreu, ia l'escola secundària va aprendre polonès.El 1896, Buber va anar a estudiar a la Universitat de Viena, i el 1898 es va unir al moviment sionista, participant en diversos congressos. El 1899 assisteix al Tercer Congrés Sionista, prenent influències de Ahad Haam, i se'n va anar a estudiar a Zuric. Allà, Buber coneix a Paula Winkler, de Munic, la qual aviat es convertiria en la seva esposa, i dos anys més tard, tindria dos fills: Rafael i Eva.El 1901 comença a editar una revista de clara tendència sionista: "Die Welt" (El Mundo), però a Theodor Herzl no li agradava gens les idees polítiques i socials de Buber, pel que aquest va haver d'abandonar la revista.El 1904, Buber es va dedicar plenament a l'estudi ia l'escriptura, i va donar a conèixer al públic la seva tesi: Beiträge zur Geschichte donis Individuationsproblems. Un parell d'anys més tard, es va dedicar a traduir una sèrie de textos i contes de l'autor Rebe Nachman de Breslov a l'alemany, i va tenir una bona acceptació.En l'època entre 1910 i 1914, Buber va estudiar i va escriure sobre textos místics. Durant la Primera Guerra Mundial, el va ajudar a establir la Comissió Nacional Jueva, per millorar la condició dels jueus que vivien a Europa de l'est. El 1916 va fundar un diari: Der Jude ("El Jueu"), aquell mensual només va durar fins a 1924.En l'època que transcorre des de 1923 fins a 1933, Buber va ser un professor reconegut en la Universitat de Frankfurt. També va treballar conjuntament amb Franz Rosenzweig per traduir la Bíblia hebrea (Antic Testament), a l'alemany. Entre els anys 1926 i 1928 edita una publicació titulada Die Kreatur (La Criatura). El 1933, després del nomenament de Hitler al poder, va fundar l'Oficina Central per a l'Educació Jueva Adulta, que va ser de molta importància i de molta ajuda després de la prohibició d'ingrés dels jueus a les escoles públiques, tot i que l'associació nazi va obstruir tot el possible aquesta organització.El 1938 emigra a Jerusalem, on ensenya filosofia social a la Universitat Hebrea de Jerusalem, va arribar a ser cap del Ihud, un moviment que donava suport a la cooperació entre àrabs i jueus. El 1946, va publicar el seu treball Paths in Utopia en què va detallar els seus punts de vista i, sobretot, la seva teoria de la Comunitat de Diàleg.El 1951 rep el Premi Goethe de la Universitat d'Hamburg, i el 1953 és obsequiat amb el Premi Pau de la Cambra del Llibre alemanya. El 1963 rep el Premi Erasmus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario