Definicions

-Monisme materialista: teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans.

-Materialisme emergentista: considera que el que és mental emergeix evolutivament del que és físic, i considera que només hi ha una substància, la matèria, amb moltes i diferents propietats fruit d’una evolució.

-Dualisme platònic: afirma que l’ésser humà està compost de cos i ànima, però que aquesta unió és un simple accident. L’ànima és immortal i immaterial, mentre que el cos és mortal i material.

-Hilemorfisme: afirma que la matèria no pot existir sense una forma determinada, el cos és la base material i l’ànima és la forma substancial de l’ésser humà.

-Dualisme interaccionista: manté que ment i cervell són dues realitats diferents, que hi ha fets que per ser explicats reclamen una ment autoconscient, i que la interacció entre el que és físic i el que és mental passa a l’escorça cerebral.

-Raó teòrica: s’ocupa d’allò que no pot ser d’altra manera, és a dir aquells objectes o esdeveniments que ho són necessàriament.

-Raciovitalisme: afirma que la raó vital no és un tipus de raó comparable a les altres, sinó que és la vida com a raó. La raó és un element constitutiu de la vida, de manera que no es pot entendre la vida sense raó.

-Existència encarnada: dir que les persones existeixen significar que estan dotades d’una interioritat que els permet sortir de si mateixes i obrir-se a les altres coses.

-Compromís: defineix la persona, ja que l'acció personal és rebuig de l'abstenció, la neutralitat i la indiferència.

-Proximitat: situació en què les persones viuen amb els altres. És la donació de qualcom del propi ésser a un altre.

-Interaccionisme emergentista: dóna suport al monisme però també a la vegada al dualisme i s’allunya del materialisme.

-Acció comunicativa: Acció orientada a la comunicació o l’entesa.

-Acció estratègica: considera els altres com a instruments per resoldre conflictes quotidians i aconseguir aspiracions personals.

-Persona (Boeci): substància individual, és a dir que subsisteix per si mateix, de naturalesa racional, està dotat d’autoconsciència, voluntat i sociabilitat.

-Dignitat: característica pròpia dels éssers humans, ja que som lliures i això en dóna autonomia, és a dir la capacitat de crear, amb el món de lleis naturals, un món moral.

Biografia Martin Buber

Martin Buber va néixer el 8 de febrer a Viena en el si d'una família d'erudits jueva. Els seus pares es van divorciar i no va tenir altra sortida que passar gran part de la seva infantesa a la casa dels seus avis Salomon Buber i Adela Buber, situada a Lemberg, (Lviv, antiga Ucraïna). Buber era multilingüe: a casa es parlava yidis i alemany, en la seva infància va aprendre el francès i l'hebreu, ia l'escola secundària va aprendre polonès.El 1896, Buber va anar a estudiar a la Universitat de Viena, i el 1898 es va unir al moviment sionista, participant en diversos congressos. El 1899 assisteix al Tercer Congrés Sionista, prenent influències de Ahad Haam, i se'n va anar a estudiar a Zuric. Allà, Buber coneix a Paula Winkler, de Munic, la qual aviat es convertiria en la seva esposa, i dos anys més tard, tindria dos fills: Rafael i Eva.El 1901 comença a editar una revista de clara tendència sionista: "Die Welt" (El Mundo), però a Theodor Herzl no li agradava gens les idees polítiques i socials de Buber, pel que aquest va haver d'abandonar la revista.El 1904, Buber es va dedicar plenament a l'estudi ia l'escriptura, i va donar a conèixer al públic la seva tesi: Beiträge zur Geschichte donis Individuationsproblems. Un parell d'anys més tard, es va dedicar a traduir una sèrie de textos i contes de l'autor Rebe Nachman de Breslov a l'alemany, i va tenir una bona acceptació.En l'època entre 1910 i 1914, Buber va estudiar i va escriure sobre textos místics. Durant la Primera Guerra Mundial, el va ajudar a establir la Comissió Nacional Jueva, per millorar la condició dels jueus que vivien a Europa de l'est. El 1916 va fundar un diari: Der Jude ("El Jueu"), aquell mensual només va durar fins a 1924.En l'època que transcorre des de 1923 fins a 1933, Buber va ser un professor reconegut en la Universitat de Frankfurt. També va treballar conjuntament amb Franz Rosenzweig per traduir la Bíblia hebrea (Antic Testament), a l'alemany. Entre els anys 1926 i 1928 edita una publicació titulada Die Kreatur (La Criatura). El 1933, després del nomenament de Hitler al poder, va fundar l'Oficina Central per a l'Educació Jueva Adulta, que va ser de molta importància i de molta ajuda després de la prohibició d'ingrés dels jueus a les escoles públiques, tot i que l'associació nazi va obstruir tot el possible aquesta organització.El 1938 emigra a Jerusalem, on ensenya filosofia social a la Universitat Hebrea de Jerusalem, va arribar a ser cap del Ihud, un moviment que donava suport a la cooperació entre àrabs i jueus. El 1946, va publicar el seu treball Paths in Utopia en què va detallar els seus punts de vista i, sobretot, la seva teoria de la Comunitat de Diàleg.El 1951 rep el Premi Goethe de la Universitat d'Hamburg, i el 1953 és obsequiat amb el Premi Pau de la Cambra del Llibre alemanya. El 1963 rep el Premi Erasmus.

L'amor com a responsabilitat personal

Un jo per un tu


Idees principals:
En aquest text, Martin Buber vol donar-nos a entendre que tothom esta disposat a l'amor, aquest sorgeix com alguna cosa única i misteriosament podem trovar  ala nostra persona singular. Llavors nosaltres ho donem tot pe aquest amor. També ens explica que l'amor és preocupar-se per l'altre i és tractar-lo de la mateixa manera que vols que et tractin.


Buber exposa l'amor com alguna cosa que va més enllà, alguna cosa que nosaltres no estem disposats arribar. Ens explica que aquest apareix quant meny t'ho esperes, sense avisar i habita en qualsevol cos; grans o petits, bons o dolents, bells o lletjos però tothom té l'oportunitat de gaudir d'aquest sentiment meravellós. Després d'habitar aquest amr dins del teu cor i cos, pot ser amb sort pot arribar a convertir-se en un amor correspost i arribara la teva persona singular, aquella que et complementa o com diuen la teva mitja taronja. I nosaltres embogits per aquest sentiment ho donem tot, hem de ser capaços, de preocupar-se per l'altre, de donar-li llibertat i fer-lo únic però sobre tot abans d'estimar algú hem d'estimar-nos a nosaltres mateixos, tenir tota aquesta responsabilitat d'actur per un mateix.


L'amor és tenir responsabilitat sobre un mateix i sobre l'altre, és tractar-lo de la mateixa manera que vols que et tractin i en això intervé l'igualtat. Hem de respetat tot tipus d'amor, des del més petit fins el que la seva vida es trova dins del cor de l'altre.
Des del que està ferits dins del seu cor fins el que dona tot el seu amor en la creu del món. Per acabar l'amor més increíble, aquell que demana, respecta, ajuda i és preocupa, aquest amor és el dels éssers humans. Estimar-nos els uns als altres, aquest  és l'amor que va més enllà.