Fa unes setmanes, els alumnes de 1r de batxillerat vam poder gaudir de la pel·lícula: El Show de Truman. Aquesta pel·lícula va ser dirigida per Peter Weir i protagonitzada per Jim Carrey.
La pel·lícula en sí mateixa es una paranoia, Truman és un home molt inocent que viu en una falsa vida sense adonar-se. El seu pare era un productor de la televisió fracassat i el va utilitzar per tenir èxit. Truman pensa que té una vida normal, un treball normal y una família normal però no es dóna compte que són actor fins que un dia, alguna cosa del programa s’espatlla i Truman comença a sospitar de tot el que li envolta. S’adona que tot es molt estrany i poc a poc descobreix que la seva vida es una gran mentida.
En la meva opinió, si podria escollir alguna cosa que més m’agrada’t de la pel·lícula, escolliria la gran frase que acompanya el protagonista: “Y por si no volvemos a vernos, buenos días, buenas tardes y buenas noches.” En aquesta frase simbolitza l’esperit de positivitat de Truman.
Per molt que se'ns repeteixi que vivim en el millor dels mons, sempre hi ha la sospita que hi ha alguna cosa millor i això es el que li va passar a Truman, pensava que el seu món era ideal per ell fins que va trobar aquells errors que li van portar a la seva realitat. Ell va tenir l’oportunitat d’agafar entre tot allò que semblava real i li feia feliç però que en realitat era mentida o començar de nou amb la seva vida sense ser una farsa.
En conclusió d’aquest film podem treure que ens envolta una gran mentida a les nostres vides. Nosaltres podem dir que estem controlats pels sentiments, podem dir que em de confiar en tot allò que ens diuen però sempre ens quedarà aquella pregunta: I si no es així? I si hi ha alguna cosa més darrere? Per això existeix la confiança perquè es l’únic valor perquè podem creure que no ens envolta una mentida i ens envolta la vida, aquesta meravellosa oportunitat per gaudir dels moments com va fer Truman, qui deia que ell no era feliç mentre feia d’actor? Tots aquells moments que va viure el van fer més feliç de mica en mica i també feia feliç a milions d’espectadors més. Truman va ser aquella persona que va donar ànims a totes aquelles persones que passaven per moments dolents i els omplia de felicitat però sobre tot de confiança per pensar que encara pot arribar alguna cosa millor.
Per últim, vull dir que si teniu l’oportunitat de gaudir aquesta pel·lícula, aprofiteu-la perquè val la pena gastar un diumenge a la tarda veient aquest gran film: El Show de Truman.
Us deixo l'enllaç del gran final d'aquesta pel·lícula amb la seva gran frase i la porta oberta que simbolitza el pas cap al seu món real.
No hay comentarios:
Publicar un comentario