El nacionalisme

El nacionalisme es refereix a una ideologia, un sentiment, una forma de cultura o un moviment social que se centra en la nació. Neix al S.XIX i té un doble origen: la concepció conservadora entre el poble i diferents aspectes com l’història, tradició, llengua, raça...i la concepció progressista per convertir voluntàriament el poble en un estat.

Al llarg de l’història n’hem pogut trobar dos cassos molt exponents del nacionalisme: a Itàlia i a Alemanya. Aquests dos tenien actituds etnocentristes, aquesta actitud presentava una falta de comprensió per entendre els qui no comparteixen la manera de viure i la radicalització del sentiment de cohesió que fa que els seus membres se sentin superior als altres. També es pot manifestar amb la xenofòbia, racisme o xovinisme. En aquest cas podem dir per exemple que els alemanys nazis manifestaven aquests tres conceptes: tenien xenofòbies a tots els estrangers que no eren alemanys: com els jueus, presentaven el racisme contra ells i només miraven el millor per la seva pàtria.

Aquests dos cassos també podrien presentar un relativisme cultural ja que cadascuna no promou el diàleg entre les cultures sinó que defensa que cadascuna es quedi tancada en els seus valors. Són incapaç d’evitar riscos com:

   - El racisme: Opinaven que la millor manera de preservar les cultures era no barrejar-les, igual que van fer els nazis; van separar els alemanys de tots aquells que no ho eren com els jueus, gitanos...

   - La separació entre cultures que es toleren, no podien establir contacte. Podem veure en aquella època com menyspreaven els jueus, com per exemple: hi ha una escena a la pel·lícula “La vida es bella” com podem veure que en una biblioteca o algun lloc públic posaven cartells de jueus i gossos no poden entrar, com si una persona tingues els mateixos drets que un gos.

En conclusió, el nacionalisme va suposar des de fa segles una via de recuperació de la identitat de les nacions oprimides i aplega les forces diverses que intenten donar noves estructures polítiques als estats. 

Conclusió de la pel·lícula: El show de Truman

Fa unes setmanes, els alumnes de 1r de batxillerat vam poder gaudir de la pel·lícula: El Show de Truman.  Aquesta pel·lícula va ser dirigida per Peter Weir i protagonitzada per Jim Carrey.

La pel·lícula en sí mateixa es una paranoia, Truman és un home molt inocent que viu en una falsa vida sense adonar-se. El seu pare era un productor de la televisió fracassat i el va utilitzar per tenir èxit. Truman pensa que té una vida normal, un treball normal y una família normal però no es dóna compte que són actor fins que un dia, alguna cosa del programa s’espatlla i Truman comença a sospitar de tot el que li envolta. S’adona que tot es molt estrany i poc a poc descobreix que la seva vida es una gran mentida.

En la meva opinió, si podria escollir alguna cosa que més m’agrada’t de la pel·lícula, escolliria la gran frase que acompanya el protagonista: “Y por si no volvemos a vernos, buenos días, buenas tardes y buenas noches.” En aquesta frase simbolitza l’esperit de positivitat de Truman.

Per molt que se'ns repeteixi que vivim en el millor dels mons, sempre hi ha la sospita que hi ha alguna cosa millor i això es el que li va passar a Truman, pensava que el seu món era ideal per ell fins que va trobar aquells errors que li van portar a la seva realitat. Ell va tenir l’oportunitat d’agafar entre tot allò que semblava real i li feia feliç però que en realitat era mentida o començar de nou amb la seva vida sense ser una farsa. 

En conclusió d’aquest film podem treure que ens envolta una gran mentida a les nostres vides. Nosaltres podem dir que estem controlats pels sentiments, podem dir que em de confiar en tot allò que ens diuen però sempre ens quedarà aquella pregunta: I si no es així? I si hi ha alguna cosa més darrere? Per això existeix la confiança perquè es l’únic valor perquè podem creure que no ens envolta una mentida i ens envolta la vida, aquesta meravellosa oportunitat per gaudir dels moments com va fer Truman, qui deia que ell no era feliç mentre feia d’actor? Tots aquells moments que va viure el van fer més feliç de mica en mica i també feia feliç a milions d’espectadors més. Truman va ser aquella persona que va donar ànims a totes aquelles persones que passaven per moments dolents i els omplia de felicitat però sobre tot de confiança per pensar que encara pot arribar alguna cosa millor.

Per últim, vull dir que si teniu l’oportunitat de gaudir aquesta pel·lícula, aprofiteu-la perquè val la pena gastar un diumenge a la tarda veient aquest gran film: El Show de Truman.

Us deixo l'enllaç del gran final d'aquesta pel·lícula amb la seva gran frase i la porta oberta que simbolitza el pas cap al seu món real.

http://www.youtube.com/watch?v=zS0G2sYeW3c 

Com m’ha influït la meva família?

La família comença influenciant des de l’infància amb els valors que t’intenten ensenyar dia a dia i segons com han sigut amb tu això farà que actuïs de la mateixa manera a les teves relacions futures. 

Jo crec que en la teva vida hi tens dues famílies: La família que no esculls, els que t’han donat la vida, els que passi el que passi sempre estaran al teu costat, els que t’ensenyen a viure la teva vida dia a dia sense que desaprofitis cap segon i aprofitant cada moment com si fos l’últim. Sí, estic parlant dels pares. Aquelles dues persones que donarien la vida per tu. Dins d’aquesta família també hi podem trobar un germà o una germana que t’ensenya el conviure amb una persona, com pots influenciar en ella, ser el seu exemple o que siguin el nostre. En el meu cas, el meu pare i la meva mare sempre han sigut dues persones que han estat molt atentes amb mi, sempre saben ajudar-me en moments de circumstàncies, tot i que de vegades no m’entenen saben com fer-me sentir bé i feliç. Els meus pares m’han donat el regal de tenir una germana petita, es magnífica i em sento molt responsable i un clar exemple a seguir. Però no tot són meravelles, com totes les famílies hi tenim els nostres desperfectes i errors, i en això la família influeix bastant perquè depèn de com afrontis els problemes desprès al futur hi tens més o menys dificultat per poder-te sortir-te amb la teva.

I després hi tenim la família que pots escollir, aquella família que t’acompanya des de els tres anys a l’escola, els teus amics o companyes, els professors que marquen una determinada època de la teva vida i la família de fora, tots aquells amics que comences a conèixer fora del teu àmbit de l’ensenyament. Tota aquesta família podem dir que al llarg del temps t’ensenyen el valor de l’amistat. Tots aquests arribaran i s’aniran però els que de veritat t’han marcat t’acompanyaran a la trajectòria de la teva vida, aquells amics que amb una mirada poden explicar el que estàs pensant o aquells que amb un somriure et fan la persona més feliç, aquests són els que valen la pena! Els professors que t’ajuden a lluitar pel que de veritat t’has d’esforçar a la vida, aquells professors que es preocupen pel teu futur i fan que creixis com a persones, aquests son els que mereixen ser recordats!

Jo no espero tenir una família molt gran només que les persones que de veritat importen o de veritat han sigut importants en aquell moment estiguin en el meu cor per sempre perquè jo sempre intento donar el millor de mi aquesta família tan meravellosa que tinc, tan pares, germana, amics, companyes i professors.