Les idees principals que podem obtenir d'aquesta adaptacií de Javier Bustamante són ben senzilles. Ens vol explicar que l'ésser humà seria més feliç amb la seva pròpia realitat imaginada que no pas amb la crua realitat del dia a dia.
L'aparició de la realitat virtual es només una percepció del que nosaltres creem mitjançant l'estimulació de que la nostra realitat sigui com ens la imaginem. Amb tot i això poder comunicar l'ull amb veure i l'oïda amb sentir-hi tot allò que volem veure i sentir, i no tot allò que ens succeix dia a dia sense voler que passi.
Aquesta realitat crea un entorn on només existeix a la nostra imaginació i nosaltres ens creiem que som més feliços però l'únic que fem es fugir de la crua realitat.
Una provocació del perquè volem imaginar-nos la nostra realitat son les series de televisió, les pel·lícules i totes aquelles històries que ens arriben i voldriem que ens passes a nosaltres perquè les veiem perfectes i ens generen emocions perfectes que desitgem sentir, i volem deixar un costat tota la misèria humana del dia a dia que contemplen els nostres ulls.
Per últim podem posar l’exemple de la nova pel·lícula ciència-ficció Total Recall, aquesta pel·lícula es exactament el que molts de nosaltres voldríem algun cop a la vida. Que ens gravin tot allò que ens imaginem que seria perfecte per la nostra realitat i ens la fixessin al cervell, de manera que tu semblaràs més feliç perquè et creuràs la mentida de la teva imaginació però quan et dones compte has de tornar un altra cop a la teva realitat per poder seguir endavant i plantar-li cara aquella rutina avorrida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario