Definicions del primer tema:

Saber vulgar: es funda en l'experiència de la vida quotidiana i acostuma a estar mesclat amb tot tipus de prejudicis. Es basa en el que i no en el perquè.

Saber científic: busca l'organització sistematica del coneixement i explica perquè els fets són d'aquesta manera. Es dedica del perquè.

Tècnica: es planteja reptes a la ciència i la impulsa a nous descobriments. Es dedica del com.

Ciència (def. moderna): és un tipus de saber rigorós que la podeu verificar o falsar a travès d'un experiment.

Mètode: és una manera científica de pensar o d'actuar prèviament planifica, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

Experiment: és un conjunt d'activitats planificades amb ajuda de fòrmules matemàtiques, amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.

Sil·logisme: és un raonament deductiu on posen certes premises per cercar una solució.

Inducció incompleta: és un tipus de mètode que es recolza en una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles.

Hipòtesis: és una suposició provisional que encara no esta verificada.

Llei: són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d'una manera invariable i regular.

Verificació: es quan la contrastació es certa mitjançant una experimentació.

Comprensió: es quan l'èsser consisteix captar-ne el sentit, per la qual cosa cal situar-se fins dels fets.

Mite: són narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat dels cosmos recorrents, a coses sobrehumanes.

Mètode empiricoracional: és l'experiència física del canvi i del moviment que culmina les elaboracions de l'enteniment.

Racionalisme clàssic: és la combinació d'intuïció i deducció, seons el model de les matemàtiques.

Revolució cooperativa del coneixement: és la transformació que té com a conseqüencia la prioritat del subjecte per sobre de l'objecte.

Joc del llenguatge: són models que descriuen situacions comunícatives, que estan estretament entrellaçats amb "formes de vida".

Hermeneutica no normativa:  és aquella que no possa normes a la comprensió, no hi ha forma d'obtenir noves comprensions.

Filosofia pràctica: és la filosofia que s'ocupa de l'acció. Sobre el que ens convé elegir i orientar l'acció humana.

Ontologia: és part de la filosofia del tractat de l'èsser.

Informació sobre Kant

La seva filosofia:

La raó com a guia, impuls per a l'acció i tribunal. Imanuel Kant (1724-1804) va confiar moderadament a la raó: no va pensar que ella sola pugui desenganxar-se del món empíric i des dels seus alts vols planejar sobre la regió del metafísic (el "somni dogmàtic" que va criticar), però sí que penetrant a la Sensibilitat ien harmonia amb ella era capaç d'oferir coneixements plens i veritables. Alhora, aquesta mateixa raó pot trucar-nos des del més íntim del nostre ésser i incitar-nos a la vida bona, en un mandat del bé que res en el món pot fer fallida. Però totes dues tasques, el coneixement i la vida moral, necessiten de la cura d'una instància que les reguli, eviti les seves pretensions infundades o les confusions pel que fa als seus ressorts legítims; curiosament, per a Kant aquesta instància o tribunal al qual hem d'acudir és també la pròpia Raó. 

Juntament amb això, tenim en Kant la fascinació per una idea del món empíric i natural triomfant, la que ofereix el sistema de Newton, amb la qual ens arrisquem a tractar tot com a mera cosa, inclosos els homes,perdent el propi del món moral, la llibertat i la dignitat de la decisió ètica. 

L'empresa filosòfica de Kant és temerària: mostrar que tots dos mons poden conciliar-hi que estan presents en la vida humana.