El mite de la caverna

En el mite, Plató relata l'existència d'uns homes que des del seu naixement es troben lligats de cames i coll, a l'interior d'una fosca caverna. Presoners no sols de les ombres obscures pròpies dels habitacles subterranis, sinó també del seu camp de visió, de manera que han de mirar sempre endavant a causa de les lligams sense poder mai girar el cap. La llum que il·lumina l'antre la reben d'un foc encès darrera d'ells, elevat i distant.

Ens diu que imaginem entre el foc i els presoners un camí elevat al llarg del qual s'ha construït un mur, per aquest camí passen uns homes que porten tota mena d'objectes o figures que els sobrepassen, uns amb forma humana i un altre amb forma d'animal; aquests vianants que transporten objectes, de vegades parlen i de vegades callen. Els captius, amb els caps immòbils, no han vist res més que les ombres projectades pel foc al fons de la caverna-com una pantalla de cinema en la qual transiten ombres xineses-i arriben a creure, mancats d'una educació diferent, que allò que veuen no són ombres, sinó objectes reals, la mateixa realitat.

L'interlocutor de Sòcrates, Glaucó, afirma que està absolutament convençut que els encadenadosno poden considerar altra cosa vertadera que les ombres dels objectes. A causa de l'obnubilació dels sentits i l'ofuscació mental estan condemnats a prendre per vertaderes totes i cadascuna de les coses falses.Seguidament, Sòcrates es pregunta què passaria si un d'aquests captius fos alliberat i sortís al món exterior. Doncs, tindria greus dificultats a adaptar-se a la llum enlluernadora del sol; d'entrada, per no quedar encegat, cercaria les ombres i les coses reflectides a l'aigua, més endavant i de manera gradual s'acostumaria a mirar els objectes mateixos i, finalment,descobriria tota la bellesa del cosmos. Sorprès, s'adonaria que pot contemplar amb nitidesa les coses, apreciar-les amb tota la riquesa policroma i en l'esplendor de les seves figures.

I si el presoner alliberat, tornés a l'obscura caverna per comunicar el seu descobriment, li creurien? No, sinó que es riurien d'ell, dient que l'ascensió l'ha pertorbat. Fins i tot, afirma Sòcrates, que si intentés deslligar-los i fer-los pujar per la costeruda ascensió cap a l'entrada de la caverna, si poguessin encendre'l amb les seves pròpies mans i matar-lo, el matarien, així són els presoners: còmodes en el seu engany i violents.

http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/platomi2.htm