Aquest fragment
d'Aristòtil pertany a la seva teoria de la Metafísica. L'autor anomena a dos
filòsofs més, Heràclit i Plató.
La seva idea
principal és rebutjar la teoria de les idees de Plató defensant que per ell el
món sensible i intel·ligibles no poden estar separats perquè un depèn de
l'altre.
En el text,
Aristòtil comença rebutjant la teoria d'Heràclit explicant que a més de la
veritat, també hi han coses sensibles que flueixen i aquestes idees han de ser
permanents. Pel que fa la segona part del fragment, anomena a Sòcrates on ell
defensava que podíem arribar a la veritat mitjançant un coneixement universal
separat del món sensible i per unir es van inventar el concepte de idees.
Aristòtil rebutja aquesta teoria perquè no està d'acord que les idees siguin la
causa de les coses.
Per finalitzar,
Aristòtil conclou que hi ha més idees que coses sensibles.
