Aquest text que ens presenta Descartes fa referència al seu objectiu, arribar a l'evidència. Per complir el seu objectiu cal oblidar-se de tot allò que sigui dubtós. Només hem de creure en aquells coneixements on el dubte és impossible i aquests són la aritmètica i la geometria, és a dir, les matemàtiques. Per tant, la resta de coneixement queda en dubte. En aquest text demostrarà els seus dubtes i el que és impossible dubtar.
Títol: L'indubtable "jo"
Aquest text de Descartes, filòsof i matemàtic francès, fa referència a la seva quarta part del discurs del mètode. El seu objectiu principal és arribar a l'evidència i aquest camí només el podem fer amb el mètode cartesià. Aquest mètode explica que tothom és intel·ligent però no tothom apliquem bé la intel·ligència i, que aquesta s'ha d'aplicar bé si s'aplica amb la raó. Per tant, l'autor quan comença a buscar la certesa, no busca aquelles coses que siguin certes, al contrari, busca tot allò que sigui fals, per tant les coses restants seran les coses certes, és a dir, les coses amb raó. La finalitat d'aquest mètode es guiar i dirigir bé la raó. Aquesta raó ha de passar per unes fases per tal d'arribar a que sigui certa. La primera fase és el dubte dels sentits, l'autor explica que ens hem de malfiar dels sentits perquè ens han enganyat un cop i per tant ho poden tornar a fer. La segona fase fa referència al dubte de la realitat, és a dir, quan nosaltres dormim i estem somiant, aquests somnis es presenten reals, per tant com puc saber que la vida no és un somni si quan estic somiant ho veig tot real? Per tant podríem dir que aquest món és un món d'il·lusions o imaginari. I per últim, el dubte de màxima radicalitat, el dubte de les veritats matemàtiques on l'autor explica que existeix un geni maligne perquè hi ha alguna cosa que m'enganya però aquesta cosa no pot ser déu perquè ell és màximament bó.
En conclusió amb aquestes fases arribem a una certesa, s'hi dubto i de fet estic dubtant, de l'únic que no puc dubtar és de que estic dubtant, i si dubto estic pensant i si penso vol dir que existeixo, vol dir que sóc. Per tant puc dubtar dels sentits, de la realitat i, fins i tot, de les matemàtiques però de l'única cosa indubtable és el jo.
