Un home insatisfet o un porc satisfet?

És veritat que ens hem de donar uns valors a les persones perquè es realitzin, i amb la saviesa o els erros del dia a dia aprenguem poc a poc més del que sabem. 

Pero que pasa quan sabem més del compte? De veritat desitjaries ser un home inteligent però també infeliç pel que tens o saps, o prefereixes ser un porc satisfet amb la seva conforme vida feliç?

Analitzem les situacions: l'home insatisfet procura cada dia saber més del que sap, realitzar tot amb cura per no caure en les tentacions que a la fi pot arribar a ser un error.  És un home intel·ligent perquè viu la seva vida de forma responsable però i si de debò pot o no pot ser un error? L'home insatisfet és conformaria amb la seva vida deixan de costat aquest perill mentre que el porc...Què faria el porc insatisfet?

La qüestió del porc satisfet: ell viu la seva vida sense les preocupacions de l'home insatisfet però també intel·ligent. No és tant responsable perquè vol viure la seva vida com la sent, cometre errors, agafar el tren equivocat i extraviarse però sense preguntar-se constanment el que pot pasar o deixar de pasar perquè viu conforme amb el que té i pensa.

Seguit d'això, la meva qüestió és: què és millor ser un home insatisfet o un porc satisfet?

Personalment crec que no pots comparar entre la insatisfacció amb la intel·ligencia o la satisfacció amb l'inculte. Tothom vol ser l'home intel·ligent i responsable que cuida la seva vida de forma que no hi hagin errors però de la mateixa manera tots també volem ser un porc feliç que es conforma amb el que té sense demanar més del que desitjaria tenir. Jo m'identifico més amb el porc satisfet, ja que no estic constament buscant la perfecció del que puc saber o tenir, ni tant sols prenc decisions amb cura perquè sóc jove i tinc que cometre els errors que em facin falta per donar-me compte del valor de les coses. La meva conclusió es que tots tenim un home insatisfet i un porc satisfet dins la nostra ànima. 

Preguntes sobre el documental de Sartre

1. On va estudiar Sartre? A l'Escola Normal Superior (França)

2. Què opinava ell sobre els valors? Creia en un univers sense valors. Negava l'ordre, la família i la fidelitat.

3. Quin corrent filosòfic el va influir? La fenomenologia

4. Quin és el nom de la seva novel·la filosòfica més important? La nàusea

5. Quina importància té per a ell l'existència? No té cap importància

6. Quin és el nom de l'assaig més important de la seva primera època? L'ésser i el no-res (1943)

7. Què és l'autenticitat? La reflexió serena de la pròpia existència

8. Qui era Heidegger? Va ser l'inspirador sobre l'obra L'ésser i el no-res i de la filosofia de Sartre

9. Quin és el títol de la revista que va crear? Les temps modernes

10. Què significa que l'infern són els altres? Significa que estem exposats als altres i a la seva mirada, que pot esdevenir una amenaça, un punt de pressió sobre nosaltres.

11. Quina concepció defensava sobre la fidelitat? 

Que es tenia una llibertat absoluta, i es podia mantenir més d'un amor.

12. Com es titula el llibre que Simone de Beauvoir que més ha influït al feminisme? 

El segon sexe (1949)

13. Quin és el títol del llibre de Sartre que més l'apropa al marxisme? 

Crítica de la raó dialèctica (1960)

14. Quin canvi es va dur a terme? 

Entre  1958 i 1968, la llibertat individual desapareix del seu pensament, i es concentra en la llibertat col·lectiva. Deixa de banda el compromís i defensa la revolució.

15. En quin any li van donar el premi Nobel? Per què el va rebutjar? 

L'any 1964. Va rebutjar-lo perquè segons ell, no seria coherent amb sí mateix i no seguiria les raons ètiques que ell estava marcant.

16. Quina ideologia va defensar en els seus últims anys? 

Comunista i propera a l'anarquisme

17. Quin fet històric el va influïr fortament? 

La revolta dels estudiants (maig del 1968)

18. Quin diari extremista va dirigir? 

La cause du peuple

19. Què opinava sobre el terrorisme? 

Que era la bomba atòmica dels pobres

20. Per què va ser considerat una "brúixola ètica"? 

Perquè tothom el considerava un líder, algú a qui seguir en el camí cap a la llibertat.

Biografia Jean-Paul Sartre

Filòsof i escriptor néixer 1905 Va morir 1980Un dels més brillants pensadors d'aquest segle, personalitat primeríssima del moviment existencialista. Va expressar gran part de la seva doctrina en obres dramàtiques i novel · les que han assolit ressonància universal. Com a filòsof va reflexionar sobre la soledat, l'angoixa, el fracàs, la mort ... Va sostenir que l'existència precedeix l'essència, que l'infern són els altres i que l'home és una passió inútil. La seva obra filosòfica més important és L'ésser i el no-res."Va ser sobretot un home públic, es va mantenir sempre al peu del canó prenent posició davant els avatars polítics contemporanis i va teoritzar el compromís del intel · lectual amb el món i la realitat. Però si la seva aproximació al partit comunista va concloure abruptament després de la repressió de Budapest, com escriptor amb els anys va ser afinant un estil exquisit que ho va fer mereixedor del premi Nobel de Literatura el 1964, guardó que va rebutjar per raons ètiques. Va ser professor a l'Havre ia París fins a 1945, data en què va renunciar per consagrar plenament a liderar el moviment existencialista ", diu el seu biògraf.Va néixer a París. El seu pare va morir quan ell tenia pocs mesos de nascut, de manera que va viure la seva infància sota l'acurada i suau tutela dels seus avis. Va estudiar en el Liceu Enrique IV i en l'Escola Normal Superior i es va graduar amb distinció el 1928. Va exercir la docència en Laon, Le Havre i Neuilly, va viatjar per Alemanya, Grècia i Egipte, i va estudiar les filosofies existencialistes i fenomenològiques de Kierkegaard, Heidegger i Husserl.Va adoptar el seu principi bàsic que l'existència precedeix a l'essència en la seva primera novel · la, La nàusea, de 1938 i en diverses narracions curtes, en les quals va tractar de representar la tràgica angoixa d'un ànima conscient de trobar condemnat a ser lliure. Segons les seves paraules, aquesta paorosa llibertat significa que l'home abans que res existeix, es troba a si mateix, s'agita en el món i es defineix després, i per tant, està condemnat a cada instant de la seva vida a l'absoluta responsabilitat de renovar- .Incorporat a l'exèrcit el 1939, va caure presoner dels alemanys el 1940. Repatriat, va intervenir activament en la Resistència. La primera de les seves moltes obres teatrals, Les mosques, és de 1942. Després de la guerra va produir obres dramàtiques sobre temes existencials, Les mans brutes, El diable i el bon Déu i A porta tancada. Entre les seves novel sobresurten L'edat de la raó, La treva i la col · lecció de contes El mur. Va publicar també L'existencialisme és un humanisme, La prostituta respectuosa, Baudelaire, Què és la literatura?, Situacions i Crítica de la raó dialèctica.Va morir a París. Havia dit: "Durant molt temps vaig prendre la ploma com una espasa; ara conec la nostra impotència ... La cultura no salva res ni a ningú, no justifica. Però és un producte de l'home, que es projecta en ella, es reconeix .. . Aquest vell edifici en ruïnes, la meva impostura, és també el meu caràcter; podem desfer-nos d'una neurosi, però no curar-nos de nosaltres mateixos ".

Definicions

-Amoral: No tenir sentit moral, és a dir, no saber distingir entre el bé i el mal.

- Immoral: Comportament consistent fer allò que no s’ha de fer.

- Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.

- Responsabilitat: 

Consisteix a ser capaços de respondre davant dels nostres actes.

- Llibertat externa: manca de coacció externa.

- Llibertat interna: Absència de coacció interna. Consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.

- Determinisme: Teoria que afirma que tot té una causa, que estem determinats per uns factors.

-Condicionament: És basa en no tenir la llibertat absoluta, però si la suficient per ser responsable dels teus actes.

-Nivell preconvencional: la persona té per just allò que satisfà els seus interessos. Es respecten les normes només per les conseqüències que pot comportar vulnerar-les.

-Nivell convencional: la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat, i se sent membre d’una comunitat de la qual reconeix i admet les normes, les regles i els principis.

-Nivell postconvencional: La persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals, i per tant son autònoms.

- Lògica de la cura: Compassió i responsabilitat per aquells que necessiten ajuda.

-Autonomia moral: Capacitat d’una persona de prendre decisions per un mateix sense deixar-se influenciar pels altres.

- Virtut: hàbit que predisposa a obrar bé.

- Consciència moral: És aquella capacitat humana que unes formes de vida o principis són més humanitza dors que uns altres.

-Destí: els estoics creien que hi havia una raó primera, una llei que regia l’univers en el qual tot succeïa fatalment.

-Determinisme econòmic: Diu que estem determinats per l’economia (teoria determinista científica).

-Principi de causalitat: Origen del determinisme físic. Tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.

-Indeterminisme: Posició filosòfica on l’ésser humà no està determinat fonamentalment i és lliure.